Autor/a Ubach Mases, Pol |
Abstract Els punts de carboni són nanopartícules fluorescents amb un diàmetre inferior a 20 nm. Estan formats per un nucli de carboni i diversos grups funcionals o polímers connectats a la seva superfície. Hi ha tres tipus principals de punts de carboni en relació a la seva mida, forma, cristal·linitat, polímers en superfície i funcionalització de la superfície: els punts quàntics de grafè (GQDs), els nanopunts de carboni (CNDs) i els punts de polímers (PD). Tenen diverses diferències entre ells, però tots tres es caracteritzen per l’emissió de fluorescència depenent de l'excitació, una gran biocompatibilitat i per ser altament inerts. Malgrat les seves diferències, hi ha quatre mecanismes de fotoluminescència generals confirmats: l’efecte de confinament quàntic, l’estat superficial, l’estat molecular i l’efecte d’emissió afavorit per reticulació. Controlant tots els paràmetres que influeixen en aquests quatre mecanismes d’emissió, és possible ajustar les propietats òptiques dels punts de carboni a voluntat. Els punts de carboni s’utilitzen per a diverses aplicacions, com ara sensors moleculars i catiònics, el lliurament de fàrmacs i gens, les tècniques de bioimatge i la fotocatàlisi. La intensitat i el color de l’emissió de fluorescència s’escullen específicament per a la seva aplicació. Es poden modificar canviant la mida d’aquestes nanopartícules, el mètode sintètic utilitzat i els grups funcionals units a la seva superfície. |
|
Director/a Nonell i Marrugat, Santiago |
||
Estudis IQS SE - Grau en Química |
||
Data 2020-06-01
|