|
Autor/a
Suñer Santandreu, Francisca
|
Abstract
La nanomedicina és una disciplina que cada cop rep més importància per la comunitat científica, però en la que encara existeix una distància considerable entre la recerca i la clínica. D’aquesta manera, molts dels prometedors avanços en diagnòstic i tractament no arriben als pacients generalment per falta de seguretat o d'eficàcia en comparació als tractaments tradicionals. Moltes vegades, la falta de coneixement del que passa en les cèl·lules un cop aquestes entren en contacte amb les nanopartícules és el que manca en el disseny d’aquestes.
Aquest treball pretén contribuir en la recerca dels efectes que tenen les nanopartícules un cop entren en contacte amb la cèl·lula mitjançant l’estudi de marcadors d’endocitosi, exocitosi i autofàgia. És a dir, quines diferències existeixen entre els principals marcadors de les rutes estudiades després d’haver estat incubades amb les nanopartícules.
Per tal de dur a terme aquest estudi, es fa una caracterització inicial de les nanopartícules en les que es vol treballar, determinant la mida, càrrega i índex de polidispersitat, mitjançant l’ús de DLS. Seguidament, es fa un estudi dels nivells de transfecció de cada nanopartícula en diferents estats (fresques i liofilitzades) en les línies cel·lulars de càncer cervical i de pulmó. Després es fa un estudi qualitatiu mitjançant l’ús de diversos anticossos per poder observar els marcadors de les diferents rutes i s’observa mitjançant microscòpia confocal. Finalment, es fa un estudi quantitatiu mitjançant la tècnica de western blot, per determinar la quantitat de proteïna present. Amb el treball s’arriba a concloure que les nanopartícules polimèriques realment modifiquen el metabolisme cel·lular de diferent forma depenent del polímer utilitzat. Aquest és un primer estudi que obre la porta a l’ús de nanopartícules polimèriques per la modulació de processos cel·lulars com l’endocitosi, exocitosi i autofàgia.
|
|
