|
Autor/a
Cardona i Vilumara, Vicenç
|
Abstract
La producció de cèl·lules mare amb l'ús de la tecnologia de microcarriers ha permès assolir la demanda d'el nombre de cèl·lules requerides en certes aplicacions clíniques dins de la teràpia cel·lular. Tot i que els processos d'escalat a nivell industrial resulten més senzills amb aquesta tecnologia comparada amb els cultius tradicionals (superfícies 2D), encara cal optimitzar certes etapes de l'procés d'upstream, downstream i emmagatzematge.
Els enzims proteolítics que s'usen durant la recol·lecció de les cèl·lules, separant-les de la superfície de creixement dels microcarriers, fan que el procés no sigui robust, i suposa un cost econòmic significatiu. Per aquesta raó, per optimitzar el procés d'escalat, s'ha realitzat una recerca de diferents polímers sensibles a l'pH que permetin l'alliberament instantània de les cèl·lules de la seva superfície de creixement sense necessitat d'utilitzar enzims proteolítics. Amb l'elecció dels polímers PAAC, NIPAAm, DMAAm, NEAAm i PEI s'ha proposat dues maneres diferents de sintetitzar microcarriers sensibles a l'pH amb una mida de diàmetre entre els valors de 120 a 200 micres que permetin aquest alliberament cel·lular en valors de pH entre 7.7 i 8. la primera proposta de síntesi és mitjançant el mètode de polimerització per emulsió que permet la síntesi de microcarrier depenent de la concentració de tensioactius en el medi de cultiu i la segona és mitjançant l'empelt d'aquests polímers en la superfície de l'microcarrier comercial Cytodex 3.
|
|
