|
Autor/a
Blasi i Moreno, Ferran
|
Abstract
Una gran varietat de malalties com el càncer, requereixen ser combatudes amb tractaments invasius i/o presenten efectes secundaris greus. Actualment, els tractaments clínics del càncer consisteixen en cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia i, en alguns casos, teràpia dirigida o immunoteràpia. Aquestes teràpies però, són invasives i
tenen poca eficàcia. Per combatre totes aquestes limitacions, la nanomedicina ha desenvolupat una possible nova teràpia basada en nanopartícules transportadores de fàrmacs amb l’objectiu de disminuir efectes secundaris i augmentar l’eficàcia del tractament. Les partícules tradicionals presenten poca eficàcia en arribar a la zona a tractar degut principalment a la presència de barreres biològiques del cos, com és el cas dels mocs, el sistema immunitari o la matriu extracel·lular. S’ha desenvolupat una alternativa als sistemes tradicionals basats en partícules passives, són partícules capaces d’auto-propulsar-se en fluids, coneguts com a nano o micromotors. Les partícules autopropulsades poden explorar àrees més grans a causa de la seva mobilitat, també tenen la capacitat de modular l'ambient que les rodeja, element fonamental per poder superar una barrera biològica.
L'objectiu d’aquest projecte consisteix en estudiar la capacitat dels motors enzimàtics basats en ureasa i sílice mesoporosa, per modular les propietats reològiques dels mocs, especialment del moc gàstric. S’ha observat que la difusió dels nanomotors en un medi iònic (tampó fosfat salí) augmenta amb la concentració d’urea present al medi. Utilitzant mesures reològiques, s’ha determinat que els nanomotors actius poden reduir significativament la viscositat del moc gàstric, en aquest cas de porc, mantenint l’estructura supramolecular d’aquest. Els resultats mostren el potencial dels nanomotors propulsats per la ureasa com a eina per transportar principis actius farmacèutics a traves de les barreres mucoses que revesteixen els teixits, com el sistema gastrointestinal.
|
|
