|
Autor/a Serra Vallmitjana, Laia |
Abstract El càncer de pulmó és un dels tumors més mortals d’entre tots els neoplasmes, representant quasi el 20% de les morts causades per càncer en tot el món. El càncer de pulmó no microcític (CPNM) és el tipus de càncer pulmonar més comú, i normalment es detecta en les fases més avançades de la malaltia, fet que suposa un baixa esperança de vida per al pacient. En les últimes dècades, una gran part del finançament per a la investigació científica ha sigut destinada per a la cura del càncer, i en especial pel CPNM. Encara que moltes de les teràpies descobertes durant aquests anys han curat a molts pacients, la càrrega i la mortalitat de la malaltia encara són substancialment elevades. Aquesta situació mostra la necessitat de descobrir noves metodologies que ajudin a acabar amb aquest problema de salut. La teràpia gènica és una nova tècnica capaç d’aturar el creixement i la replicació de cèl·lules canceroses a través del silenciament d’oncogens utilitzant ARN d’interferència petit (siRNA). Aquesta nova alternativa a les teràpies ja existents ha estat estudiada en els últims anys, principalment degut a la possibilitat de personalitzar el tractament a cada pacient i al tipus de càncer diagnosticat. Malgrat tot, els siRNAs tenen una naturalesa làbil i no poden ser administrats sols sense patir una degradació. A més a més, una forma d’orientar el principi actiu dins l’organisme és necessària per tal d’assegurar que el tractament només actua sobre el teixit maligne. Tenint en compte aquesta situació, uns investigadors de IQS Barcelona han desenvolupat un tipus de nanopartícules polimèriques (NPs) anomenades pBAEs que són capaces de encapsular siRNA, protegint i dirigint-les dins de l’organisme. Per tal d’emmagatzemar aquestes NPs, com que les formules sòlides són sempre més estables que les líquides, la liofilització és considerada una bona tècnica per a la seva conservació. No obstant, les propietats de les NPs s’haurien de mantenir durant aquest procés, i aquest és un dels punts més crítics en la nanoformulació. En aquest projecte, dos tipus diferents de polisacàrids (sucrosa i trehalosa) són estudiats com a possibles protectors envers el procés de liofilització. La trehalosa va demostrar resultats més prometedors que la sucrosa en termes de protecció de la mida i la dispersió de la NP. En canvi, la viabilitat cel·lular i la transfecció aconseguides amb la sucrosa van resultar millors. En conclusió, ambdós polisacàrids protegeixen parcialment les NPs envers la liofilització, però no es van obtenir resultats concloents i més estudis són necessaris. |
|
|
Director/a Fornaguera Puigvert, Cristina |
||
|
Estudis IQS SE - Grau en Farmàcia |
||
|
Data 2021-07-14
|
