|
Autor/a
Corvo Alguacil, Laura
|
Abstract
L'ús de nanoestructures com a sistemes d'alliberament de fàrmacs ha guanyat interès en els últims anys, la qual cosa ha comportat la recerca d'estratègies que puguin evitar que les nanopartícules siguin raptades pel sistema immune de l'amfitrió abans de poder arribar a la seva diana. Un dels factors més importants que intervenen en el reconeixement de les nanopartícules per part de sistema immune és l'adhesió de proteïnes al seu voltant creant el que es coneix com a corona proteica. Fins al moment l'estratègia més emprada per evitar-la és el recobriment amb polietilenglicol, tot i això, el seu ús recurrent en fàrmacs comercials ha fet que alguns pacients mostrin reaccions autoimmunes. Per aquest motiu, s'estan investigant altres estratègies, entre les quals destaca l'ús de polímers zwitteriónicos, uns materials capaços de formar al seu voltant una forta capa d'hidratació que pot evitar el contacte directe amb les biomolècules del seu voltant, com les proteïnes involucrades en la formació de la corona proteica.
En aquesta tesi de màster es fa servir una combinació de simulacions computacionals i tècniques experimentals per tal de caracteritzar els sistemes nanomètrics d'encapsulació de fàrmacs generats a partir de copolímers de bloc anfipàtics zwitteriònics de sulfobetàina i carboxilbetaina i la seva interacció amb l'albúmina sèrica bovina (BSA) i, d'aquesta manera confirmar la propietat inherent d'evitar la formació de la corona proteica per part dels materials zwitteriònics. Així mateix, per corroborar que aquesta propietat és únicament deguda a la seva composició, també es realitza el mateix. L'estudi emprant una nanopartícula control composta per un copolímer dibloc catiònic. La caracterització in silico s'ha dut a terme construint un model estructural coarse-grained que ha estat capaç de descriure les característiques fisicoquímiques de l'estructura micel·lar d'aquestes nanopartícules, així com representar la interacció entre les micel·les i la BSA.
Els resultats obtinguts a partir de les simulacions s'han complementat mitjançant un estudi experimental. Per a això, s'han sintetitzat els copolímers en proporcions equivalents a les simulades per preparar les nanoestructures corresponents que, seguidament s'han caracteritzat a través de les tècniques de microscòpia de transmissió d'electrons criogènica (cryo-TEM), dispersió de llum dinàmica (DLS) i anàlisi de seguiment de nanopartícules (NTA), evidenciant que l'estructura, grandària i estabilitat que presenten corresponen amb l'observat en les simulacions. Finalment, també s'ha avaluat la interacció nanopartícula-BSA mitjançant la tècnica de calorimetria diferencial d'escombrat (DSC), confirmant l'habilitat de les nanopartícules zwitteriónicas d'evitar la interacció amb la BSA que s'havia observat en les simulacions de dinàmica molecular realitzades.
|
|
