|
Autor/a
Lucana Meneses, Celia
|
Abstract
Els pèptids es troben entre els fàrmacs basats en molècules petites i biomolècules terapèutiques, fet que els permet combinar el millor d'aquests dos mons. A l'igual que les proteïnes, els pèptids poden presentar una alta afinitat i selectivitat i, a l'igual que les molècules petites, tenen una immunogenicitat i uns costos de producció baixos, a més són sintèticament accessibles. El principal obstacle per a l'aplicació generalitzada de pèptids, és la baixa resistència a les proteases de pèptids lineals convencionals fets d'aminoàcids proteinogènics. No obstant això, diverses estratègies de modificació química permeten superar aquesta limitació.
En aquesta tesi, ens centrem en aplicar la ciclació a diferents pèptids que es dirigeixen a el receptor de transferrina, amb l'objectiu d'augmentar la seva resistència proteolítica i afinitat.
En el primer projecte, teníem com a objectiu desenvolupar pèptids bicíclics grapats (stapled) amb una bastida química, per així millorar el transport de teràpies a través de la barrera hematoencefàlica, la qual representa el major repte en el desenvolupament de fàrmacs dirigits a el sistema nerviós central . Hem dissenyat una petita biblioteca de pèptids cíclics. Posteriorment, els produïm mitjançant síntesi en fase sòlida, ciclació en solució, purificació mitjançant HPLC preparatiu de fase reversa, i caracterització mitjançant UPLC-UV i MALDI-TOF. Vam descobrir que la ciclació millora la vida mitjana en sèrum des de 2 hores del pèptid original, fins a 7 hores en algunes versions cícliques. Més notablement, l'associació cel·lular es va millorar amb tots els pèptids cíclics,
augmentant la Kd aparent fins a 30 vegades respecte a la versió lineal. Aquest augment en l'associació cel·lular va ser independent de l'estabilització de l'estructura secundària avaluada per dicroisme circular.
En el segon projecte, el nostre objectiu era generar pèptids cíclics com agents terapèutics independents, per protegir les cèl·lules neurals isquèmiques. Diversos pèptids es van dissenyar racionalment basant-se en l'estructura hèlix alfa-gir-fulla beta de la transferrina, la qual intervé en la interacció d'aquesta proteïna amb el seu receptor. Els pèptids grapats i bicíclics, es van sintetitzar, purificar i caracteritzar. El dicroisme circular va confirmar l'estructura alfa hèlix dels pèptids i l'estabilització relativa proporcionada pel grapat. Els resultats d'un assaig de competició amb transferrina van mostrar que cap dels candidats va poder competir amb la proteïna endògena, en la línia cel·lular estudiada; per tant, s'estudiaran d’altres línies amb nivells més alts d'aquest receptor.
|
|
