|
Autor/a Gómez Sánchez, Javier |
Abstract Avui dia, les malalties oculars són un problema de salut molt comú que varia en gravetat segons la part afectada. El despreniment de retina és una de les pitjors malalties oculars, ja que pot provocar ceguesa si no es tracta amb promptitud abans que la retina es faci malbé irreversiblement. Els tractaments actuals ofereixen bons resultats, tot i que porten associades importants comorbiditats com la necessitat de mantenir una posició fixa durant llargs períodes de temps que poden arribar a durar més de tres setmanes en què el pacient no es pot moure en cap cas. Per tant, es necessita un nou tractament per superar totes les comorbiditats i que alhora millori el benestar dels pacients i redueixi els costos. És en aquest context, on apareixen els hidrogels termosensibles com a possible solució. Específicament, els hidrogels de p-NIPAAm, ja que tenen una LCST al voltant de 32ºC que està per sota de la temperatura corporal. Per tant, es pot injectar a l'ull amb les mateixes tècniques quirúrgiques actuals i causa de la temperatura corporal més alta, el hidrogel formarà un pegat que cobrirà el forat que provoca el despreniment. Per tenir un candidat viable, ha de tenir biocompatibilitat, adherència a la retina, impermeabilitat i bona injectabilitat. En aquest treball es van realitzar diferents experiments per avaluar les quatre característiques principals requerides per a l'aplicació. A més, es va optimitzar la síntesi de l'hidrogel p-NIPAAm per obtenir menor quantitat de monòmer lliure contingut en l'hidrogel per reduir així la possible toxicitat. El monòmer lliure es va mesurar mitjançant tècniques de cromatografia de gasos d'espai de cap. I el comportament viscoelàstic i la LCST dels candidats van ser determinats per reologia. Al final del projecte s'obté un candidat per a realitzar la prova de concepte clínica. |
|
|
Director/a Borrós i Gómez, Salvador |
||
|
Estudis IQS SE - Màster en Bioenginyeria |
||
|
Data 2021-07-30
|
