|
Autor/a
Cabré Boqué, Meritxell
|
Abstract
La població d’avui es preocupa cada vegada més pel medi ambient, pel què menja i pel què està en contacte amb la seva pell. Així doncs, es preocupa pels efectes tòxics i nocius que poden tenir alguns compostos químics, com són les dioxines (PCDD), furans (PCDF) i els bifenils policlorats (PCB).
Tot i que la ingesta és la principal via d’exposició a les dioxines i PCB, i donada la preocupació que aixeca entre la població, en aquest treball s’ha realitzat un estudi del contingut de dioxines, furans i PCB (dl-PCB i ndl-PCB) en compreses comercials. Per aquest motiu, inicialment s’ha posat a punt el mètode analític i s’ha validat, basant-se tant en una purificació de tipus manual com en una de tipus automàtic dels extractes obtinguts del cotó. En ambdós casos, els resultats han estat satisfactoris per a la finalitat desitjada.
En total s’han analitzat 12 marques diferents de compreses comercialitzades a Barcelona, entre les quals 4 són ecològiques i 3 s’han produït fora d’Espanya.
Les concentracions de les dioxines i furans en les 12 marques de compreses analitzades són inferiors al límit de quantificació (LOQ), amb excepció d’algun congènere com l’OCDD. Cal destacar que el congènere 2,3,7,8-TCDD, que és el més tòxic, no s’ha detectat en cap de les 12 marques.
D’altra banda, les concentracions de PCB similars a dioxines (dl-PCB) també són molt baixes, sent inferiors al LOQ en la majoria de congèneres, amb excepció del PCB 118 que es troba present en totes les compreses. En canvi, pels PCB no similars a dioxines (ndl-PCB) s’ha observat un perfil de concentracions propi de deposició atmosfèrica, on els congèneres de baix grau de cloració es troben en major concentració que els congèneres més clorats; obtenint un valor total d’entre 85 a 492 pg/g.
En general, no s’han observat diferències per cap dels compostos analitzats entre les compreses ecològiques i les no ecològiques, ni entre les produïdes a Espanya o a un altre país. A més a més, els resultats obtinguts per les dioxines i dl-PCB són equivalents als trobats bibliogràficament, mentre que pels ndl-PCB no hi ha bibliografia disponible per aquest tipus de matriu.
Finalment, s’ha calculat la dosi l’exposició diària a les dioxines i dl-PCB a través de les compreses analitzades, obtenint valors d’entre 8·10-5 i 3·10-4 pg WHO-TEQ/kg/dia. Comparant aquests valors amb el valor d’ingesta diària tolerable (TDI) establert per l’EFSA (0,3 pg WHO-TEQ/kg/dia), es pot afirmar que el risc a través de les compreses analitzades és negligible.
|
|
