|
Autor/a
Losada Baranera, Mar
|
Abstract
Els bifenils policlorats (PCBs) són una família de compostos aromàtics organoclorats classificats com a contaminants orgànics persistents (COPs) per la seva persistència, bioacumulació i toxicitat.
La presència d’aquests compostos al medi ambient ha disminuït ja que la seva producció com a mescles tècniques (com els aroclors) va ser prohibida fa anys. Tot i així, aquests compostos també es poden generar de manera no intencionada en la producció d’altres productes, com és el cas dels pigments. Aquests són els coneguts com a UP-PCBs. En els pigments orgànics, concretament en alguns azo pigments, en dicetopirrolopirrol, en ftalocianines i en dioxazines violetes, s’ha detectat la presencia de UP-PCBs. En funció de les condicions de reacció, del dissolvent emprat i dels reactius, la formació d’uns congèneres es veu més afavorida, presentant uns rangs de contribució majors. L’anàlisi de PCBs en pigments es realitza mitjançant una extracció dels PCBs amb dissolvent i un tractament de purificació que, en molts casos, es basa en l’ús d’àcid sulfúric. La determinació instrumental es realitza per cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses amb columnes de diferent polaritat.
Els perfils dels congèneres de PCBs trobats en pigments són clarament diferents dels que es troben en els Aroclors. En concret, alguns PCBs (1, 3, 11, 12, 13 i 109) són propis dels pigments i no apareixen en les mescles tècniques d’Aroclors. Alguns altres PCBs (48, 52, 56, 67, 146, 206, 207, 208 i, sobretot, 209) estan en proporcions molt més elevades als pigments que als aroclors.
|
|
