Autor/a
Parra Rogero, Carlos de la
|
L’ús de pintures intumescents com a sistema de protecció contra el foc per a estructures d’acer és cada cop més habitual en els últims anys a causa dels seus múltiples avantatges. Aquestes pintures reaccionen a l’exposició a la calor inflant-se i formant una capa molt porosa aïllant que impedeix la propagació de la calor i alenteix l’augment de temperatura a l’estructura d’acer. No obstant això, les pintures intumescents han de proporcionar protecció contra el foc durant un llarg període de temps.
En aquest estudi, s’ha investigat els efectes que poden tenir condicions ambientals com la llum solar, la pols o ambients corrosius, com zones industrials, sobre les propietats de pintures intumescents. Així doncs, l’objectiu principal de la investigació va ser determinar el comportament del sistema després d’assajos d’envelliment, incloent envelliment accelerat per exposició a llum UV, immersió en àcid i envelliment natural. La durabilitat del recobriment es va analitzar a partir del nivell de protecció contra el foc de plaques d’acer protegides per una DFT d’1 mm de recobriment intumescent exposades a fluxos de calor de 25 kW/m2 i 50 kW/m2 en un calorímetre de con. Assajos com anàlisi termogravimètrica (TGA), corbes de temperatura-temps, eficiència de la pintura i caracterització de la capa aïllant generada han permès establir qualsevol canvi degut a l’envelliment. Els resultats experimentals demostren que la pintura va ser resistent a l’exposició UV, mantenint la resistència al foc. Tanmateix, després de l’erosió de la pintura en àcid, aquesta va perdre capacitat d’expansió, resultant en un augment de la temperatura de l’acer comparada amb les mostres sense envellir. Respecte a les mostres envellides naturalment, van presentar comportament diferents segons el flux de calor aplicat. Tot i així, es va observar la degradació en les propietats de la capa intumescent.
|
|