|
Autor/a López Moya, Mario |
Abstract Durant les últimes dècades s'han generat grans expectatives sobre la translació de la tecnologia de l'ARN a la pràctica clínica. Encara que inicialment es va preveure una transferència ràpida, les complexitats relacionades amb l'administració i biodistribució han limitat la disponibilitat com a eina terapèutica. En comparació amb els fàrmacs tradicionals, les tecnologies d'ARN requereixen vectors per permetre la distribució, internalització i, en última instància, alteració de l'expressió proteica. Principalment, vectors virals i no virals han estat proposats com a estratègies viables per millorar l'eficiència d'expressió. No obstant, l'ús de vectors sintètics té diversos avantatges, com versatilitat, capacitat d'escalat i reproductibilitat. Entre les millors famílies de vectors polimèrics es troben els poly (-aminoesteres), una família de polímers específicament desenvolupats per formar complexos amb àcids nucleics en forma de nanopartícules estables, biodegradar-se i facilitar l’escap de l’endosoma. Tot i que els ARN tenen un gran potencial terapèutic, el tractament de malalties complexes amb múltiples etapes generalment requereix un enfoc multifactorial per millorar els resultats clínics. L'òxid nítric té un profund efecte en la biologia epitelial tenint el desenvolupament de teràpies duals un gran potencial per millorar els resultats de malalties complexes. La introducció d'òxid nítric als pBAE s'ha aconseguit mitjançant l'addició de nitrats orgànics i tionitrits. S'ha descobert que les nanopartícules de pBAE que contenen nitrats orgànics formen nanopartícules estables i eficaces alhora que mostren efectes vasodilatadors in vivo. D'altra banda, l'ús de tionitrits com a grups alliberadors de NO, mostra un patró d'alliberament d'òxid nítric més ràpid i directe, auto-recirculació i toxicitat limitada. Les seves aplicacions s'han dirigit a aplicacions antimicrobianes locals. Una de les aplicacions estudiades ha estat el recobriment de stents de les vies respiratòries, mostrant una prometedora disminució de la colonització bacteriana en la superfície dels dispositius. S'han obtingut resultats similars en aplicacions dèrmiques on s'han observat efectes vasodilatadors dèrmics i antimicrobians en models preclínics i assajos clínics. En conclusió, aquesta tesi demostra que els tractaments locals combinats amb una nova família de polímers basats en pBAE amb capacitats integrades per administrar òxid nítric podrien ser una eina potencialment útil per tractar malalties cardiovasculars i epidèrmiques. Una família addicional de polímers que contenen òxid nítric s'ha dedicat amb èxit a aplicacions antimicrobianes. |
|
|
Director/a Ramos Pérez, Víctor |
||
|
Departament IQS SE - Bioenginyeria |
||
|
Data de defensa 2021-01-15
|
