Modificación de superficies de tejidos de poliéster para alcanzar un confort permanente

Autor/a

Gonzálbez Biosca, Guillermo

Abstract

El confort tèxtil es troba directament relacionat amb la hidrofilicitat del teixit, de forma que es pretén millorar les propietats del polièster a través de la modificació de la seva superfície. Aprofitant les propietats higroscòpiques del glicerol, s’assagen diversos tractaments per esgotament de bany en microones i bany termostàtic, amb els quals es persegueix la seva fixació al teixit. En aquest sentit, es planteja l’ús de NaOH 1 M o un pretractament per plasma que generi radicals lliures a la superfície del teixit. El principal objectiu és que les propietats hidròfiles conferides siguin permanents i no s’eliminin amb un rentat amb aigua.
Es caracteritzen la totalitat dels teixits de PES sotmesos a diversos tractaments. En concret, s’avaluen la capacitat d’absorció d’humitat en estat vapor, la transferència d’aigua líquida per capil·laritat, la retenció de glicerol, la cinètica de sorció i la transpirabilitat del teixit. S’observa com tots els tractaments milloren el confort, però s’aconsegueix una permanència molt baixa. Així mateix, el tractament alcalí afecta a les propietats mecàniques. Amb relació al pretractament per plasma, augmenta la hidrofilicitat del PES, encara que la seva reactivitat és insuficient com per a retenir el glicerol.

Director/a

Abad Roldán, Manuel David
Martí Gelabert, Meritxell

Estudis

IQS SE - Grau en Enginyeria Química

Data

2021-06-20