|
Autor/a Febas Bosomba, Germán |
Abstract Aquesta tesi es centra en la creació d'un sistema de segellat que permet taponar els forats de la membrana corioamniótica produïts per l'instrumental quirúrgic de mínima invasió en operacions fetals. Actualment, amb la millora de les tècniques d'imatge per al diagnòstic fetal que s'utilitzen per fer el seguiment de l'embaràs, ha augmentat la detecció d'anomalies fetals i, per tant, també la necessitat de dur a terme intervencions quirúrgiques amb les que accedir directament al fetus de forma segura. Ja des de fa alguns anys, per a realitzar cirurgies de la manera menys invasiva possible s'utilitza la fetoscòpia. Tècnica en la que mitjançant la inserció d'un trocar a través de la cavitat abdominal som capaços d'introduir les eines necessàries per dur a terme la cirurgia fetal corresponent. Tot i així, l'accés al fetus des d'un sol punt limita les possibilitats de la tècnica, en contraposició de si es tingués accés des de diversos punts, ja que permetria abordar al fetus des de diversos eixos. Un dels problemes associats a les cirurgies fetals és la presència romanent de l'orifici a la membrana corioamniótica un cop s'extreu el trócar i finalitza l'operació, ja que per si sola és incapaç de regenerar-se. La permanència de l'orifici, sobretot en les primeres hores, pot causar diferents patologies. Des d’oligohidramnios, corioamnionitis, hipoplàsia pulmonar del fetus, ..., fins trencament de la membrana corioamniótica, que pot cursar amb la mort del fetus. Aquest trencament de la membrana rep el nom de Ruptura Prematura de les Membranes a Preterme per causes iatrogèniques (iPPROM) i és una de les complicacions més comuns durant l'embaràs. L'objectiu d'aquest treball és crear un pegat que permeti el segellat d'aquests orificis i que es redueixi de manera significativa el risc de pèrdua de líquid amniòtic i el trencament de la membrana corioamniótica durant els primers dies després de la fetoscòpia. El desenvolupament del sistema de segellat s'ha dividit en tres parts, en que els experiments, avenços i resultats s'han obtingut de forma semi-paral·lela fins a obtenir un prototip final de dispositiu mèdic: d'una banda, desenvolupar un adhesiu amb propietats bioadhesives en medi humit i que s'activa en entrar en contacte amb el propi líquid amniòtic; d'altra banda, el substrat on estarà disposat l’adhesiu, i que junts actuen com un pegat; i finalment un sistema d'inserció que permeti la col·locació d'aquest pegat de la forma més ràpida i segura possible per part de l'equip mèdic partícip en la cirurgia. |
|
|
Director/a Borrós Gómez, Salvador |
||
|
Departament IQS SE - Bioenginyeria |
||
|
Data de defensa 2021-05-14
|
