|
Autor/a
Goyenechea Cunillera, Júlia
|
Abstract
La presència de fàrmacs en les aigües superficials ha estat un tema de creixent interès en els darrers anys. La seva presència mundial en sistemes aquàtics és ara reconeguda per la comunitat científica i el risc que suposen per al medi ambient representa un problema seriós. L’interès en els models biològics augmenta cada dia per investigar l'efecte de la desregulació de neurotransmissors, causada pels productes farmacèutics, sobre l'estructura i la funció del sistema nerviós central, entenent així l'efecte neurotòxic d'aquests contaminants.
La Daphnia magna representa un excel·lent model aquàtic per a aquests estudis ambientals, degut a les seves similituds amb els vertebrats en diversos neurotransmissors i genomes relacionats, així com per la seva àmplia aplicació en estudis ecotoxicològics.
En el present treball, es revisa la rellevància de la Daphnia magna en els estudis d’ecotoxicologia clàssica i actual, especialment per a cinc fàrmacs: els β-bloquejadors propranolol i metoprolol, la isoprenalina (antagonista del propranolol), l’antiepilèptica carbamazepina i el sedant diazepam.
Els mètodes analítics associats a l’anàlisi de neurotransmissors i metabòlits relacionats també s’avaluen, en termes de sensibilitat, repetibilitat, reproductibilitat i robustesa general, determinant les condicions òptimes per a l’anàlisi dels compostos seleccionats.
Finalment, les relacions entre les rutes metabòliques implicades són establertes per tenir una eina fiable a l’hora de comprendre els efectes dels compostos neuroactius sobre el perfil de neurotransmissors de la Daphnia magna.
|
|
