|
Autor/a
Núñez Bendinelli, Alberto
|
Abstract
El iode és un halogen característic en quant a la seva reactivitat. Degut a la seva posició a la Taula Periòdica, on els elements adquireixen un major caràcter metàl·lic, el iode té una major capacitat d’assumir els estats d’oxidació de +3 i +5 conformant espècies relativament estables. Les molècules que presenten àtoms de iode en aquestes valències inusualment elevades són conegudes com a espècies de iode hipervalent. El present treball es centra en els compostos de iode trivalent, anomenats λ3-iodans, i pretén per un costat explicar la seva química fonamental, i per l’altre desenvolupar una proposta en quant a l’ús d’aquestes espècies en reaccions d’al·lilació C-H.
Degut al seu elevat estat d’oxidació, les espècies de iode hipervalent, en el seu conjunt, intervenen sovint en reaccions d’oxidació, incloent-hi les reaccions de funcionalització oxidant de substrats. Un nou exemple d’aquesta última classe de reactivitat és l’acoblament de fragments carbonats a un arè que alguns tipus d’aril-λ3-iodà duen a terme. En aquests, els centres de iode hipervalent actuen com a grups directors en la funcionalització C-H dels seus fragments aril. Aquesta reactivitat característica va ser batejada com a reacció iodonio Claisen, degut als seus paral·lelismes amb la clàssica reacció de transposició descoberta per Ludwig Claisen al 1912. Fins a dia d’avui, han sigut descrites les reaccions d’al·lilació, propargilació i benzilació a través de la reacció iodonio Claisen. En elles s’aconsegueix acoblar a l’enllaç C-H de l’arè un fragment al·lil, propargil i benzil, respectivament, sense necessitat de fer servir un catalitzador metàl·lic.
El nostre grup d’investigació s’ha centrat al llarg dels últims anys en l’estudi del patró de reactivitat definit per aquesta reacció i en l’exploració de noves metodologies dins del seu àmbit. En la mateixa línia, aquest treball recull també un conjunt de propostes centrades en la reacció d’al·lilació iodonio Claisen. En algunes d’elles es proposa l’ús de potencials substrats cíclics d’al·lil silà per a dur a terme aquest acoblament, l’ús dels quals es troba en gran mesura inexplorat. Addicionalment, a mode d’il·lustrar la versatilitat que ofereix aquesta classe d’acoblament de les espècies del iode hipervalent, es proposa una possible ruta sintètica de l’àcid iopanoic per via de la reacció d’al·lilació iodonio Claisen. Aquest fàrmac és àmpliament emprat com agent de contrast a les proves de colecistografia oral, a més de comercialitzar-se com a medicament per a tractar l’hipertiroïdisme.
|
|
