|
Autor/a
San José Gracia, Marc
|
Abstract
El present treball s’emmarca dins de l’àmbit de química metodològica aplicada a la preparació de radiotraçadors de fluor-18 utilitzats en el context de la Tomografia d’Emissió de Positrons (PET). La rellevància de la temàtica ve marcada pel paper clau que la tècnica (PET) ha adquirit com a eina d’imatge en investigació biomèdica, tant en l’àmbit clínic com preclínic. No obstant això, aquesta preponderància contrasta amb la dificultat inherent en el marcatge isotòpic de certs esquelets aromàtics bioactius, estructures que per una altra banda estan molt presents en l’àmbit de la química mèdica. En aquest context, és on les espècies de iode hipervalent guanyen rellevància degut a la seva excel·lent capacitat de participar com grups sortints fàcilment desplaçables per 18F generats en un ciclotró.
El treball de revisió que s’ha dut a terme té com horitzó el desenvolupament i síntesis d’un precursor de iode hipervalent adequat en base a l’esquelet de cloroquina, una molècula que ha demostrat ser clau dins de l’àrea de teràpia gènica aplicada al tractament de malalties degeneratives retinals associades a l’envelliment.
En aquest context, en la primera part d’aquest treball es fa una revisió dels processos clau de la formació de sals de diaril yodoni, una àrea que va rebre un impuls important en l’última dècada dels grups especialitzats en la tècnica de PET. Entre altres aspectes, es planteja la síntesis d’aquest tipus de λ3-iodans tant per transmetalació com per mètodes de substitució electròfila aromàtica (SEAr). Tanmateix, s’aproximen els mètodes i estructures avançades, inclosos els processos one-pot i aquells que permeten l’accés a esquelets altament funcionalitzats, com les estructures heterocícliques, una de les quals (la cloroquina) és precisament la que es situa en el horitzó sintètic d’aquest treball.
La segona part consisteix en una revisió crítica dels mètodes i mecanismes més rellevants de la [18F]-radiofluoració de precursors de iode hipervalents. Entre altres aspectes, es planteja començant per les vies clàssiques fins les aplicacions més avançades que permeten accés a [18F]-radiotraçadors d’estructures d’interès biomèdic, inclosos els neurotransmissors. En vista del repte que poden presentar les sals de diaril iodoni a nivell de regioselectivitat de radiofluoració, en aquesta secció s’aborda també l’avanç important basat en la utilització d’espècies de ilurs de iodoni, els quals han demostrat ser capaços de donar peu a processos altament selectius.
|
|
