Autor/a
Lujan Pallarès, Enric
|
Abstract
La resistència antibiòtica és un problema de salut pública global que amenaça la capacitat de tractar malalties infeccioses. Aquesta es defineix com un procés natural pel qual els bacteris desenvolupen defenses contra els fàrmacs utilitzats en el seu tractament. L’abús i el mal us dels antibiòtics ha accelerat l’aparició i la disseminació de soques bacterianes resistents arreu del món. Per contra, l’aprovació de nous antibiòtics cada cop és més limitada a causa de l’estricte regulació.
En el present treball, es proposa un substrat òptim per al desenvolupament d’un sensor amperòmetric d’HClO. S’han realitzat determinacions amb patrons utilitzant substrats basats en nanotubs de TiO2 i substrats amb RuO2, un òxid conegut per l’efecte catalític en la reacció de formació de clor. Tots els substrats estudiats s’han comparat amb l’elèctrode de platí.
També es proposa emprar l’HClO generat electroquímicament a partir d’una dissolució salina com a nova estratègia en el tractament de bacteris que causen infeccions de difícil curació. Per aquest motiu, s’ha avaluat la capacitat antibacteriana de l’HClO a tres nivells: bacteris amb creixement planctònic, bacteris que creixen formant biofilms sobre discs de silicona i bacteris que creixen formant biofilms en les parets internes de catèters de silicona.
|
|