|
Autor/a
del Pozo Fàbregas, Blanca
|
Abstract
L’empelt coronary (CABG) és un procediment en el qual s’utilitzen artèries o venes autòlogues com a empelts pel tractament de les artèries coronàries totalment o parcial oclusades. La vena safena és el conducte de bypass més utilitzat, però la seva recol·lecció comporta una gran incisió a la cama. Aquest treball proposa una alternativa diferent per superar aquests problemes: l’ús de vasos vasculars cadavèrics. Les tècniques de descel·lularització aplicades en aquests vasos podrien acabar generant un scaffold biològic alternatiu. D'altra banda, les tècniques de recel·lularització podrien regenerar la capa endotelial, la qual és necessària per evitar l’oclusió i prevenir la trombosi de l’empelt vascular.
En aquest treball, es van utilitzar artèries femorals i venes safenoses de donants per estudiar la seva possible aplicació al CABG mitjançant tècniques de descel·lularització. S'han considerat diferents protocols de descelularització que utilitzen solucions hipo- i hipertòniques i enzims. Es van realitzar assajos quantitatius per assegurar el manteniment de les biomolècules estructurals i que l'ADN es reduïa després de la descel·lularització. També es van realitzar assajos qualitatius per analitzar l'estructura i orientació de la matriu extracel·lular i, es van estudiar propietats biomecàniques. Finalment, ja que els vasos vasculars decel·lularitzats es preservaven en glicerol, es va definir un protocol de neteja per obtenir un scaffold final lliure de glicerol, el qual va ser analitzat per determinar el seu potencial citotòxic. Experiments de recel·lularització amb cèl·lules endotelials de vena humbilical (HUVECs) es van dur a terme un cop confirmada la no citotoxicitat dels vasos descel·lularitzats.
El mateix protocol de descel·lularització es va poder definir per a les artèries femorals i les venes safenes, tot i que es van descriure petites diferències entre els teixits. La quantitat de biomolècules estructurals es va mantenir i, també la seva estructura després del protocol de descel·lularització. A més, les propietats biomecàniques també es van mantenir constants després del protocol de descel·lularització. D'altra banda, els resultats del protocol de neteja van confirmar que eren necessaris com a mínim cinc rentats amb NaCl 0,9% per obtenir teixits lliure de glicerol. L’anàlisi de citotoxicitat va confirmar la no citotoxicitat dels vasos descel·lularitzats. Finalment, el primer intent de recel·lularitzar els vasos descel·lularizatns va demostrar la possibilitat de sembrar HUVECs en aquests teixits, però encara és necessari millorar el protocol per obtenir vasos totalment recel·lularitzats.
|
|
