|
Autor/a
Armengol Casali, Roger
|
En aquest projecte es van estudiar 3 tipus de gels: proteïna del sèrum de llet, gels varats i opacs.
A la part experimental, els gels es sintetitzen, es posen en una solució d’inflat per arribar a l’equilibri de l’inflat i després es proven a la ressonància magnètica i al forn. La ressonància magnètica (RM) és una tècnica no invasiva molt potent que s’utilitza en enginyeria alimentària, medicina, etc. on es quantifica el contingut local d’aigua. Els hidrogels de proteïna de sèrum de llet homogeni s’utilitzaven com a sistema model, més fàcil d’entendre que d’altres aliments. La intensitat normalitzada de la densitat de protons dels hidrogels es va estudiar utilitzant correlacions experimentals dels temps de relaxació de spin-retícula i spin-spin. Utilitzant un temps de ressonància típic de 20 ms, la intensitat és màxima a una proporció de tumefacció volumètrica de 15, i la ressonància magnètica és adequada per estudiar l'assecat dels hidrogels a valors de relació d´inflat més baixos. Es pot estudiar l´inflat canviant el temps de ressonància per arribar el rang de la relació d'inflat, per exemple, al voltant de 200 ms.
Es troba una interessant correlació entre les intensitats normalitzades previstes i els experiments d’assecat i inflor. S’observen desviacions d’inflat a alta concentració de NaCl, també a pH alcalí elevat. Els hidrogels opacs es poden estudiar i comparar amb gel transparent varat. L´inflat dels gels s’avalua pel pes i mesurant el diàmetre abans i durant la inflat dels gels.
|
|
