|
Autor/a
Pérez Martín, Montserrat
|
Abstract
A causa de l’impuls en el creixement de l’ús de nanopartícules com a vehicle de transport de fàrmacs, s’ha dissenyat un sistema sensible a dos valors de pH determinats i a la llum amb l’objectiu d’alliberar el fàrmac de forma controlada i selectiva.
Per fer possible aquest sistema s’ha sintetitzat tert-butil 22-(9H-fluoren-9-il)-4,20-dioxo-7,10,13,16,21-pentaoxa-2,3,19-triazadocosan-1-oat que és el linker unit a la nanopartícula i que presenta sensibilitat a pH=6,8 i 4,5.
També s’ha sintetitzat Ciclodextrina monoaldehida a partir de β-ciclodextrina, que s’uneix al linker anterior, ja que al ser voluminosa protegeix al sistema per no ser detectat i eliminat com un cos estrany pel sistema immunitari del cos humà. Per altra banda, la proteïna BSA també contribueix a que el sistema no sigui fagocitat gràcies al seu comportament de proteïna Disopsonina.
A continuació, s’ha sintetitzat l’Azobenzè anomenat 4-((2,6-dimethoxyphenyl)diazenyl)-3,5-dimethoxyaniline que s’utilitza per obtenir el compost 4-(N-maleimido)azobenzene que isomeritza amb la llum i s’uneix per hidrofobicitat amb la Ciclodextrina monoaldehida.
Aquest sistema, a l’arribar a zones properes a cèl·lules, si s’emet llum el compost 4-(N-maleimido)azobenzene canvia la seva isomeria fent que es separi de la Ciclodextrina. A més a més, a causa del pH=6,8 l’enllaç entre el linker i la Ciclodextrina es trenca i el sistema pot entrar a l’interior de la cèl·lula. Un cop dintre, en l’endosoma degut al pH=4,5 l’enllaç entre el linker i la nanopartícula es trenca i s’allibera el fàrmac.
|
|
