|
Autor/a:
de Mena Bonamusa, Berta
|
Abstract
L'aigua és el bé més preat i indispensable per al sosteniment de la vida, però no tota aigua és apta per al consum humà. L'única aigua que es pot consumir sense restricció és l'aigua potable.
La humanitat ha fet durant anys un gran esforç per potabilitzar l'aigua, però cada cop es fa més difícil obtenir aigua lliure de contaminació. L'augment excessiu i descontrolat d'antimicrobians, creats per combatre malalties infeccioses comunes, ha provocat l'aparició de bacteris resistents a aquests fàrmacs que utilitzen l'aigua per a la seva disseminació i propagació. Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre l'existència d'aquests organismes, causants d'infeccions mortals.
Les plantes de tractament d'aigües residuals (EDAR), creades per a la depuració de l'aigua, han esdevingut, paradoxalment, un medi de cultiu i de propagació d'organismes resistents o superpatògens. L'interès per les EDAR, com a punts crucials dins del cicle de l'aigua, ha augmentat en els últims anys en un intent de combatre l'amenaça sanitària que suposa la presència de bacteris resistents a antibiòtics (ARB) en el medi ambient, així com per la incorporació de nous sistemes de desinfecció, avançats que compleixin els paràmetres previstos legalment. A nivell de la Unió Europea, la Directiva 91/271/CEE, sobre tractament de les aigües residuals, encara vigent, estableix sistemes de tractament però no inclou cap control microbiològic. No obstant això, la recent Directiva 2020/2184UE, que va entrar en vigor 12 de gener de 2021, sí que estableix valors paramètrics a utilitzar per avaluar la qualitat destinada al consum humà. Aquesta norma, que deroga l'anterior Directiva 98/83/CE, amb efecte a partir del 13 de gener de 2023, ha de transposar-se per l'Estat espanyol abans del 12 de gener de 2023, quant a paràmetres microbiològics ( Escherichia coli) i, abans del 12 de gener de 2026, quant a paràmetres químics (Clorato, Clorur i Clorito) en tots aquells supòsits especialment contemplats. A Espanya, el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades està regulat pel Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre. Aquesta normativa estableix les concentracions màximes, encara que no ideals, d'Escherichia coli admissibles, corresponents als diferents usos.
L'objectiu del projecte ha estat aprofundir en l'estudi comparatiu de dos procediments de desinfecció, dins de la gestió del procés global del tractament i la reutilització de l'aigua, davant del bacteri Escherichia coli.
Bàsicament, els objectius generals de lestudi han estat:
a) Analitzar dos dels mètodes disponibles per a la desinfecció de l'aigua, davant de la presència d'Escherichiacoli, i determinar-ne l'efectivitat.
b) Elaborar una anàlisi comparativa dels diferents tractaments aplicats mitjançant cinètiques d'inactivació bacteriana.
c) Identificar el mètode de desinfecció més eficaç.
Per a aquest estudi s'ha fet servir aigua residual procedent de la planta depuradora EDAR Sant Celoni.
En termes generals, podem concloure que s'han complert els objectius previstos.
|
|
