Autor/a Moral Blázquez, Nuria |
Abstract La microscòpia òptica de súper-resolució ens permet visualitzar l'interior cel·lular amb una resolució que supera fins a 10 vegades la que fins llavors s'havia aconseguit amb els microscopis convencionals. Inventada fa més de 25 anys, la microscòpia per esgotament d’emissions estimulades (STED) s'ha convertit en un mètode estàndard i àmpliament utilitzat per a l'obtenció d'imatges en les ciències de la vida. Gràcies al progrés tecnològic continu, la microscòpia STED ara pot proporcionar una resolució efectiva, a el temps que conserva la majoria dels aspectes útils de la microscòpia de fluorescència, com el seccionament òptic, l'especificitat i sensibilitat molecular i la compatibilitat d'estudiar cèl·lules vives. Al principi del desenvolupament de la microscòpia STED, la quantitat de fluoròfors que es podien fer servir en el procés era molt limitat. La rodamina B va ser nomenada en la primera descripció teòrica de STED. Com a resultat, els primers marcadors utilitzats van ser emissors de làser en l'espectre vermell. Per permetre l'anàlisi STED de sistemes biològics, els fluoròfors i les fonts de làser s'han d'adaptar al sistema. Conseqüentment, no tots els fluoròfors són aptes per ser utilitzats com a marcadors per microscòpia STED. Aquests han de presentar unes característiques molt concretes, elevada fotoestabilitat i intensitat de fluorescència i coeficients d'extinció aproximadament de 105 cm-1 M-1. El desig d'un millor anàlisi d'aquests sistemes ha portat a realitzar STED de cèl·lules vives i STED multicolor, però també ha exigit marcadors i sistemes d'excitació cada vegada més avançats per adaptar-se amb major funcionalitat. |
|
Director/a Fornaguera i Puigvert, Cristina |
||
Estudis IQS SE - Grau en Biotecnologia |
||
Data 2021-06-17
|