|
Autor/a Arranz Fíguls, Clara |
Abstract La Dtagatosa és un sucre poc comú, però amb un creixent interès a nivell industrial que ha generat molts esforços per a la recerca de rutes per a la seva producció. Al ser una cetohexosa, la Dtagatosa té un valor calòric baix, però la seva dolçor és molt similar a la de la sacarosa. Gràcies a les seves múltiples propietats i beneficis per a la salut, recentment ha rebut gran atenció i des de fa 10 anys se la considera com a producte alimetnari GRAS (Generally Recognised as Safe) reconegut per la FDA (Food and Drug Administration). Degut a la seva escassetat en la naturalesa, la producció de Dtagatosa per mètodes químics o biològics és un tema molt discutit al camp. Per superar els inconvenients que presenta la síntesi química, els mètodes biològics que utilitzen la Larabinosa isomerasa (AI) per convertir Dgalactosa en Dtagatosa es plantegen com una alternativa més barata, ecològica i eficient per a la producció d’aquest sucre. A causa de la creixent necessitat de caracterització d’aquest enzim i a l’enorme interès que presenta aquest sucre, els seus mètodes de detecció també són un tema de gran interès. Per ara, els dos mètodes més utilitzats són mitjançant HPLC i per via d’un assaig colorimètric que requereix l’ús de diversos reactius que inclouen àcids forts. Tots dos presenten desavantatges o bé pel que fa a la preparació de mostres o en la precisió de mesurament d’aquestes. En aquesta treball de final de grau, la AI de Lactococcus lactis KF147 s’ha caracteritzat mitjançant la clonació del seu gen en la soca Lactococcus lactis MG1363 i s’ha testat la seva activitat en un rang de diferents temperatures i pH. S’ha utilitzat com a referència la AI de Bacillus coagulans, un enzim molt ben caracteritzat. A més a més, s’ha estudiat un nou mètode per a la detecció de tagatosa que implica la reducció d’una sal de tetrazol que és soluble en aigua (WST8) mitjançant el poder reductor d’aquest sucre. Els resultats mostren que hi ha una correlació lineal entre senyal i concentració de sucre en un rang més ampli que altres assajos colorimètrics i també ha mostrat una interferència insignificant amb altres sucres reductors. Tots dos treballs es troben encara en estudi i ho estaran després de la defensa d’aquesta tesi. |
|
|
Director/a Fornaguera Puigvert, Cristina |
||
|
Estudis IQS SE - Grau en Biotecnologia |
||
|
Data 2021-09-07
|
