|
Autor/a
Bosscher Navarro, Laurens
|
Abstract
El ràpid creixement demogràfic, acompanyat d'una major esperança de vida de la població, i les grans preocupacions mediambientals exigeixen la recerca de noves fonts d'aliments. Per aquesta raó, les micró algues estan prenent més rellevància en la indústria alimentària, com a alternativa als aliments convencionals, per la seva capacitat de ser proteïnes unicel·lulars, amb capacitat de produir proteïna de gran qualitat.
L'espècie Dunaliella salina ha estat utilitzada en la indústria per a l'obtenció de β-carotenoides, ja que és un dels majors recursos naturals per a aquest component de valor afegit. Però aquesta espècie també ha demostrat ser una font plausible per a la producció de proteïnes, amb grans característiques que podrien ser explotades en la producció industrial.
Aquest estudi pretén avaluar com el creixement i la producció de proteïnes, es veuen afectades per diferents concentracions de macronutrients (fòsfor i sofre) en el medi de cultiu. Les diferents concentracions utilitzades per al fòsfor són: 0.14, 0.07, 0.035, 0.0175 i 0.00875 g / L de KH2PO4, i en el cas del sofre les concentracions són: 2, 1, 0.5, 0.25, 0.125 i 0.0625 g / L de MgSO4 * 7H2O.
Es va observar en les dues condicions, que a mesura que es subministrava més concentració dels macronutrients, s'obtenia més proteïna i creixement. Dunaliella salina va mostrar un increment en la producció de proteïnes de 1,04 vegades i 2,08 vegades superior en l'experiment amb sofre i fòsfor, respectivament, en comparació a les condicions estàndard de medi "Modified Johnson mèdium"1 (0,5 g / L de MgSO4 * 7H2O i 0,035 g / L de KH2PO4). Tan mateix altres avantatges cap a la indústria també van ser observades.
La concentració de proteïna en les mostres amb menor creixement de biomassa va ser més gran en l'experiment de sofre, obtenint un 75-79% de la relació biomassa / proteïna (en els conjunts de mostres amb 0,125 i 0,0625 g / L de MgSO4 * 7H2O).
En l'experiment del fòsfor, les diferències en el temps de creixement van provocar que la concentració de proteïna variés molt entre els conjunts de mostres. Observant que una major disponibilitat de fòsfor exogen en una concentració de 2 g / L de MgSO4 * 7H2O, pot donar un major temps de creixement en condicions de baixa irradiació de llum. A més, va ser on la producció de biomassa i proteïnes va ser la més alta en el conjunt de mostres. Juntament va ser capaç de créixer fins al dia 26, en comparació amb els altres conjunts de mostres que van créixer fins al dia 16, observant així l'avantatge en el temps de creixement.
També es van estudiar altres analits, però els resultats no van ser concloents en l'anàlisi del glicerol, i es va fer una prova paral·lela per observar les diferències entre les mostres fresques i les congelades a -20ºC. Concloent que, si es van a analitzar les mostres per el seu contingut en glicerol, les mostres han de ser fresques. Perquè en les condicions d'emmagatzematge, el glicerol es degrada, i observant que s’han de fer més estudis sobre aquest assumpte, per obtenir resultats concloents.
|
|
