|
Autor/a Serra Serra, Jaime |
Abstract Des dels inicis de l'agricultura, ha existit la necessitat de millorar els cultius per augmentar la seva productivitat, millorar la seva qualitat i altres característiques desitjades. El que avui es coneix com a enginyeria genètica de plantes i biotecnologia vegetal, probablement va començar a través de la selecció de nous tipus de cultius fa uns 9500 anys, quan van començar les activitats agrícoles. Els resultats prometedors de l'època van ser principalment provocats per esdeveniments aleatoris. En les últimes dècades i fins a l'actualitat, gràcies als coneixements de la genètica i les tècniques moleculars en biologia, el fitomillorament s'ha elevat com una de les principals fites en el camp de l'agricultura, amb l'objectiu de crear cultius a mida amb trets concrets. És per això pel que, des de fa anys, hi ha cultius fets per suportar condicions extremes (ex. millor tolerància a la sal i a la sequera), amb més capacitat productiva, amb més qualitat i fins i tot amb la capacitat de resistir infeccions i plagues. En aquest últim tret és en el qual se centra aquest treball, ja que molts patògens vegetals constitueixen limitacions importants en el rendiment de les collites i a més provoquen pèrdues ingents mundialment per al sector agrícola. El oïdi, també conegut com "Powdery Mildew", és una malaltia fúngica que afecta milers d'espècies de plantes a tot el món. Hi ha factors que suggereixen que les malalties en plantes són de tendència creixent. Es coneix que en una gran varietat d'espècies de plantes hi ha una família de gens "Mildew Locus O" (MLO) que regeix la resposta de susceptibilitat de la planta enfront del oïdi. |
|
|
Director/a Riera Bonet, Marta |
||
|
Estudis IQS SE - Grau en Biotecnologia |
||
|
Data 2020-09-08
|
