|
Autor/a
Rodríguez Mesa, Noelia
|
Abstract
La síndrome de Rett (RTT) és un trastorn de l'neurodesenvolupament que afecta un de cada 10,000 a 15,000 dones a nivell mundial. RTT és degut en gran part a mutacions en el gen MECP2, situat al cromosoma X i codificant d'una proteïna que s'uneix a altres gens regulant així la transcripció.
La varietat dels fenotips de les nenes es deu a la suma de les diferents alteracions resultants en la proteïna MeCP2 juntament amb el patró d'inactivació de l'cromosoma X en cada organisme i teixit cel·lular, de què es parlarà durant el projecte. No obstant això, cal destacar que avui en dia no hi ha una relació genotip-fenotip sòlida.
RTT es caracteritza per una regressió de el desenvolupament que inclou la pèrdua de llenguatge expressiu i ús intencional de les mans amb l'aparició de moviments estereotípics d'aquestes. Individus amb RTT tenen deficiències motores i altres símptomes sistèmics, autonòmics, i gastrointestinals.
Per ara, no hi ha tractament aprovat o efectiu disponible per a símptomes prevalents de RTT, però a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona hi ha tres projectes en marxa actualment, tots cofinançats per fons Biorett i estan supervisats per la Dra. Mercè Pineda6. El primer treballa amb els marcadors de disfunció sinàptica en la síndrome de Rett, i estudia la sinapsi dels pacients per normalitzar-la. El segon s'encarrega de l'anàlisi dels trastorns de comportament, amb l'objectiu de disminuir per exemple l'ansietat a nivell farmacològic. Aquests dos estan dirigits per la Dra. Àngels García-Cazorla. El tercer projecte està dirigit per la Dra. Judith Armstrong i estudia RTT a nivell genètic. És essencial conèixer els gens causants d'aquesta síndrome i el tipus de mutació per abordar una teràpia gènica, proteica o farmacológica.Aparte de el gen MECP2, hi ha alguns més que produeixen la síndrome de Rett, com poden ser FoxG1 i CDKL5. Durant el treball s'estudien sis casos de pacients de l'Hospital Sant Joan de Déu, tres d'ells amb una variant en MECP2, i els tres restants amb delecions en CDKL5. S'estudia si aquestes variants en aquests gens en homes amb mares asimptomàtiques són les causants de el quadre clínic que presenta el fill. En alguns casos, les mares dels pacients són portadors aparentment sanes, encara que poden presentar una lleu discapacitat intel·lectual. Això succeeix perquè tant MECP2 com CDKL5 estan localitzats en el cromosoma X i les dones, en aquest cas, mares asimptomàtiques, estan subjectes a la inactivació del cromosoma X.
Per assolir l'objectiu esmentat anteriorment, en primer lloc, es fa una aproximació in silico, on s'utilitzen bases de dades i programes de predicció per a cadascuna de les variants en MECP2 i CDKL5, fent un informe de com de patogènica es creu que pot ser aquesta variant. En segon lloc, es dissenyen experiments de laboratori per poder validar els resultats in silico. Finalment, el pla inicial era posar en pràctica aquests experiments, però a causa de la situació per la qual estem passant amb Covidien-19, no ha estat possible realitzar aquest últim punt.
|
|
