|
Autor/a Trilla Vilar, Alex |
Abstract Avui en dia les tecnologies que s'utilitzen per a l'obtenció de materials són més avançades i precises que les de fa anys. I és que, dia a dia, aquestes tecnologies milloren els processos i, com a conseqüència, les propietats i el cost dels materials. La pulverimetal·lúrgia és una d'aquestes tecnologies que està en continu creixement, gràcies als seus clars avantatges respecte a altres processos. No obstant això, el propi procediment per a l'obtenció de les peces finals i els paràmetres de control, són determinants a l'hora d'obtenir certes propietats mecàniques desitjables, segons la funció que aquestes hagin de complir. Entre aquestes propietats destaca la duresa, que es pot veure compromesa per diversos factors i que, en molts casos, és fonamental per al valor d'ús de les peces fabricades. Per solucionar aquestes mancances, els tractaments tèrmics es postulen com a bons candidats per aconseguir millores en la duresa de les peces, tot i que no són igual d'efectius en tots els casos. Per aquesta raó, en aquest treball s'estudia el perfil de duresa de 4 espècimens de diferents materials i composicions, obtinguts per sinterització. De cada espècimen s'han tallat 5 mostres a les quals se'ls han aplicat diferents tractaments tèrmics, per tal de comparar els valors obtinguts. L'objectiu principal de l’estudi és conèixer l'evolució de la duresa superficial després de cada tractament tèrmic, en funció de la composició de les mostres. Els resultats assolits permeten aportar informació sobre l'ús industrial que seria recomanable segons la composició de partida, el tractament tèrmic aplicat i els valors obtinguts de cada mostra. |
|
|
Director/a Abad Roldán, Manuel David |
||
|
Estudis IQS SE - Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials |
||
|
Data 2020-09-08
|
