|
Autor/a
Roig Martínez, Albert
|
Abstract
El glioblastoma multiforme (GBM) és el tumor cerebral primari més maligne i actualment és incurable. Un dels principals obstacles pel seu tractament és el transport restringit de medicaments a través de la barrera hematoencefàlica (BHE). Aquest TFG es centra en el desenvolupament de pèptids capaços de superar la BHE i forma part d’un projecte europeu que pretén generar una nanoteràpia gènica enfocada al tractament del GBM.
Els pèptids es troben entre l’àmbit dels fàrmacs basats en molècules orgàniques petites i dels agents bioterapèutics, fet que els permet combinar el millor dels dos mons. Com les proteïnes, els pèptids presenten una alta afinitat i selectivitat i, com les molècules petites, són sintèticament accessibles, fàcils de derivar i sovint presenten una immunogenïcitat baixa. Tot i això, el principal obstacle per a una aplicació més àmplia recau en la seva susceptibilitat a la degradació per proteases.
En la primera part d’aquest treball, revisem les principals estratègies per conferir una alta resistència metabòlica als pèptids i la rellevància d’introduir aquestes modificacions en la seva capacitat per assolir la diana biològica d’interès. Tot i que hi ha un ampli ventall d’estratègies de modificació peptídica disponibles, la majoria de les investigacions realitzades s’han centrat en introduir aminoàcids D o restringir la flexibilitat conformacional a través de la ciclització. D’altra banda, tot i que la conjugació a una càrrega voluminosa pot proporcionar certa protecció per blindatge estèric, l’augment de la resistència del pèptid a les proteases augmenta substancialment la seva eficiència.
En la segona part d’aquest treball, hem aplicat l’estratègia de la ciclació a un pèptid afí al receptor de transferrina (Y1), amb la voluntat d’incrementar la seva resistència a proteases i la seva afinitat pel receptor. Hem dissenyat una biblioteca amb la versió lineal, cícliques i bicícliques d’aquest pèptid preservant l’estructura secundària prevista. Les versions lineals es van sintetitzar amb èxit mitjançant la síntesi de pèptids en fase sòlida, tal com es va valorar per MALDI-TOF i UPLC-UV. En relació a la ciclització amb una bastida trifuncional (TBMB), el plantejament tant en resina com en solució van donar lloc a la formació de del pèptids cíclics desitjats. Vam trobar que la glicina N-terminal i el grup protector Fmoc tenien un paper important en l'eficiència de la ciclació. Finalment, es va intentar conjugar la carboxifluoresceïna als pèptids per facilitar l’estudi de la seva interacció amb cèl·lules. Tot i que la reacció de conjugació només es va aconseguir a petita escala i que requereix ser optimitzada, l'acoblament de la Cf a l’N-terminal del pèptid lineal (més accessible) i la posterior ciclació va resultar ser l'estratègia més prometedora.
|
|
