|
Autor/a Peribañez Garcia, Natalia |
Abstract Els disruptors endocrins (EDCs) han adquirit una atenció considerable els últims anys, degut al seu potencial per alterar la funció hormonal i la seva associació amb una gama de conseqüències adverses a la infertilitat masculina. Aquestes substàncies estan constantment presents en el medi ambient, a través d'aigües, aliments, o productes de consum diari, és per aquest motiu pel qual aquests compostos han despertat la preocupació de la comunitat científica i institucions governamentals. Aquests efectes adversos han estat demostrats a través d'estudis d'exposició, sent d'alta rellevància aquells realitzats en humans, com és el cas dels estudis LIFE i EARTH. Han estat aquests estudis els desencadenants de la creació de legislacions amb la finalitat, de minimitzar els riscos provocats per aquests químics, així com els motius principals per desenvolupar estudis internacionals que incrementi el coneixement actual sobre aquests, a més investigacions per el descobriment de nous compostos químics amb potencial de disrupció endocrina. Tot i que la creació d’aquestes legislacions provoqui amb regularitat enfrontaments ètics a aquells encarregats de redactar aquestes polítiques. No obstant això, encara que certs mecanismes d'acció dels EDCs sobre el sistema reproductiu masculí es coneguin, hi ha una innegable necessitat de desenvolupament de nous estudis, enfocats no únicament a l’avaluació de riscos dels disruptors, sinó en la creació de mètodes per a la prevenció d'exposició de l'ésser humà i la vida silvestre, així com en la caracterització dels efectes provocats per aquests a baixes dosis, sota comportaments de dosi-resposta no monotóniques. Uns estudis que, d'altra banda, en alguns casos ja estan en curs. |
|
|
Director/a Carbó Banús, Marcel·lí |
||
|
Estudis IQS SE - Grau en Biotecnologia |
||
|
Data 2020-06-16
|
