|
Autor/a
Hurtado Niubò, Pau
|
Abstract
El subministrament sistèmic de terapèutics és el pilar de la teràpia de càncer metastàtic, ja que les cèl·lules cancerígenes no només es troben en el tumor primari i es poden estendre per tot l’organisme. Un gran nombre de factors poden influir en la distribució de petits medicaments així com en sistemes de nanopartícules més grans i s’han fet grans esforços per superar els obstacles de penetració inherents als sistemes de nanopartícules. L’ús de nanopartícules (NP) per subministrar terapèutics anticancerígens ha ajudat a mitigar algunes de les toxicitats associades al lliurament sistèmic de fàrmacs, i han sorgit un gran nombre de materials i estratègies per millorar aquesta tècnica i millorar el tractament del càncer. No obstant això, la baixa penetració de medicaments anticancerosos i nanopartícules en molts tumors continua sent un repte important per a la nanomedicina antitumoral, la qual limita el seu efecte terapèutic. Això és el resultat de les diferents barreres biològiques que han de superar les NP per arribar a les cèl·lules objectiu, provocant una baixa acumulació i retenció.
La mida de les partícules és un factor vital per determinar l’arribada i la capacitat de penetració de les nanopartícules al tumor, ja que la difusió és inversament proporcional a la mida de la partícula. S’ha reportat que les partícules grans tendeixen a acumular-se al tumor, mentre que les partícules petites mostren una millor penetració en aquest, tot i que la seva retenció continua estant compromesa. A més, el microambient tumoral es caracteritza per les propietats anòmales presents, les quals han estat àmpliament estudiades per desencadenar respostes en les nanopartícules.
En aquest estudi hem dissenyat un sistema de nanopartícules dual ajustable i versàtil per millorar l’acumulació, retenció i penetració en el tumor primari i les regions metastàtiques. El sistema es basa en nanopartícules oxidades de dextrà, de mides al voltant de 200 nm, envoltades de nanopartícules de dendrímer més petites amb un agent terapèutic conjugat. A més, es van desenvolupar les nanopartícules de dextrà, amb nanopartícules més petites amb fàrmacs conjugats, per interactuar fisioquímicament amb el microambient tumoral (TME) mitjançant metal·loproteïnes de matriu i enllaços sensibles al pH. De tal forma es permet una major retenció i alliberament prolongat de fàrmacs a causa de la formació d’un hidrogel produïda gràcies a la interacció directa dels grups funcionals d'ambdues nanopartícules després de la divisió dels enllaços. Per tant, el nostre sistema de nanopartícules, permetrà lliurar de forma sistemàtica fàrmacs terapèutics (facilitant l’orientació de les regions metastàtiques) i, a més, es beneficiarà dels avantatges del lliurament local d’alliberament sostingut gràcies a la formació d’un hidrogel in situ.
|
|
