|
Autor/a
Martín Rosco, Raúl
|
Abstract
El càncer de pulmó, una de les causes més freqüents de mort per càncer al món, segueix incrementant any rere any; sent la primera causa de mort en homes i la segona en dones. Tot i l’àmplia varietat de tractaments actuals: cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, teràpia dirigida i immunoteràpia; no s’aconsegueix millorar l’esperança de vida dels pacients, resultant fonamental la millora contínua d’aquests tractaments.
La teràpia gènica representa, actualment, una de les àrees més importants en l’abordatge d’aquest tumor. Aquesta teràpia fa servir material genètic per actuar com a agent terapèutic pel silenciament dels gens específics de desenvolupament del càncer. Per transportar els àcids nucleics fins a les cèl·lules diana és necessari l’ús de vectors. Amb la finalitat d’aconseguir que aquest tractament sigui efectiu, els vectors han de complir amb dos principis fonamentals: i) protegir el material genètic enfront de les nucleases que són les encarregades de catalitzar la ruptura dels enllaços fosfodièster dels àcids nucleics, ii) transfectar selectivament les cèl·lules dianes.
La gran limitació d’aquesta teràpia és que només un 0.7% de la dosi administrada emprant nanopartícules mitjançant via parental (normalment intravenosa), aconsegueix arribar a les cèl·lules dianes in vivo a causa de les nombroses barreres biològiques que han de superar les nanopartícules.
El repte d’aquest projecte es centra en formular nanomotors que puguin ser capaços de creuar una capa de mucosa, com a barrera biològica, augmentant així la seva eficàcia i permetent l’ús de la via inhalada per a l’administració del material genètic pel tractament de càncer de pulmó. En concret, s’han formulat nanopartícules polimèriques de poli(β-amino èster)s modificats en els seus extrems amb oligopèptids per fer la funció de vectors virals unint un biocatalitzador (específicament catalasa) per poder ser propulsats gràcies al peròxid d’hidrogen, substància química generada per les cèl·lules cancerígenes de pulmó, generant major moviment dels nanomotors, permetent el creuament de la mucosa pulmonar i una major internalització a les cèl·lules. Amb el present treball, s’ha establer la prova de concepte del projecte: per primera vegada s’ha aconseguit introduir la catalasa en les nanopartícules i s’ha demostrat la seva biocompatibilitat i mobilitat.
|
|
