Evaluation of phosphatidylserine HDL-nanoimmunotherapy anti-atherosclerotic effect

Autor/a

Torrescasana Dominguez, Elisa

Abstract

Les malalties cardiovasculars (MCV) representen la principal causa de mortalitat a tot el món. La seva principal causa subjacent és l'aterosclerosi,  una malaltia inflamatòria crònica caracteritzada per la formació de plaques focals a l'íntima arterial. El desenvolupament de la placa ateromatosa és iniciat per lesions mecàniques a l'endoteli dels vasos, qual cosa desencadena la resposta immunitària innata, promovent el reclutament de monòcits i macròfags i resultant en un estat inflamatori crònic en les plaques. El tractament de l'aterosclerosi, actualment, es basa en fàrmacs hipolipemiants, però el seu èxit limitat en la reducció de la prevalença de MCV ha estimulat la recerca de noves opcions terapèutiques. En aquest estudi, desenvolupem una nanoinmunoteràpia basada en HDL que inclou fosfatidilserina (PS-HDL) dirigida a cèl·lules mieloides. Els macròfags reconeixen la fosfatidilserina com un senyal apoptòtica, de manera que aquesta es va triar com a càrrega de les nanopartícules per promoure la eferocitosis i induir la resolució de la inflamació a les plaques. Es van dur a terme estudis in vivo exhaustius utilitzant el model de ratolí Apoe -/- de la malaltia per investigar els efectes anti-ateroscleròtics de la nanoteràpia. L'administració de PSHDL va resultar en la disminució del pes aòrtic i de la càrrega de cèl·lules mieloides a l'aorta dels ratolins Apoe -/- alimentats amb una dieta alta en greixos durant 36 setmanes. Aquests ratolins van mostrar nivells reduïts de monòcits Ly6Chigh i nivells augmentats de monòcits Ly6Clow. No obstant, no es va observar una reducció de la càrrega de cèl·lules mieloides a les aortes dels ratolins que van ser alimentats amb una dieta alta en greixos durant 14 setmanes. Aquests resultats suggereixen un canvi a l'entorn de la placa, d'un escenari pro-inflamatori a pro-resolutiu en aquest model d'aterosclerosi després d'haver estat alimentat amb una dieta alta en greixos durant 36 setmanes. Aquest fet indicaria la idoneïtat de la nostra nanoinmunoteràpia en etapes avançades de la malaltia. Per tant, PS-HDL podria ser una nanoteràpia útil per induir la resolució de la inflamació relacionada amb l'aterosclerosi i estabilitzar les plaques en pacients de risc.

 

Director/a

Guerra Rebollo, Marta
Bernal Mera, Aurora; Pérez Medina, Carlos

Estudis

IQS SE - Grau en Biotecnologia

Data

2021-06-17