|
Autor/a
Gascón Burillo, Mei
|
Abstract
El Glioblastoma Multiforme (GBM) és el tipus de tumor més agressiu i comú situat al sistema nerviós central. El GBM és molt invasiu, proliferatiu i amb una elevada taxa de mortalitat. Tot i que hi han alguns tractaments disponibles, aquests només augmenten l’esperança de vida fins als 15 – 20 mesos. Els principals reptes en el tractament del GBM són la Barrera Hematoencefàlica (BHE) i la presència de Cèl·lules Mare Cancerígenes (CMC). Per tal de superar aquests obstacles, es dediquen molts esforços en el desenvolupament de noves teràpies. Una estratègia prometedora contra el GBM és l’ús de teràpies gèniques amb vectors no virals dirigits a marcadors específics de CMC.
A continuació, presentem una actualització sobre les diferents teràpies gèniques que es troben sota investigació per el tractament del GBM, especialment les involucrades en l’alliberació del material genètic (ADN o ARN) mitjançant vectors no virals i dirigit a les CMCs. Ens centrem en el marcador cel·lular més prometedor per atacar les cèl·lules mare dels gliomes, que és el CD133, també anomenat Prominina-1, una glicoproteïna transmembranal. Tot i que aquest receptor s’ha utilitzat àmpliament per identificar CMC i s’ha dirigit en diverses teràpies contra les CMCs, CD133 s’expressa en altres tipus de cèl·lules de molts teixits. Per tant, dirigir teràpies gèniques a CD133 no ha tingut èxit degut a la possibilitat dels dramàtics efectes secundaris. En general, dirigir les teràpies gèniques a CD133 podria ser un enfocament viable sense aprofitar, però s’han de dissenyar estratègies per minimitzar els efectes fora del lloc d’acció, per exemple, l’ús de lligands que només s’activen al tumor.
|
|
