|
Autor/a
Besonias Cornet, Sergi
Fauzia Mateu, Pau
|
Abstract
Analitzant el lleure que aporta el futbol a la societat, hem detectat que el sector dels filials, en el qual se centra el nostre projecte, té una mancança evident: els jugadors que conformen les plantilles dels equips filials són molt mediàtics i seguits pels fans del món del futbol a nivell nacional i internacional. En canvi, les lligues en què competeixen aquests equips no són seguides ni a nivell nacional, ni de bon tros a nivell internacional.
Els equips filials competeixen a les seves respectives lligues del campionat espanyol. Aquestes lligues són idònies per al desenvolupament òptim a nivell professional dels futbolistes. A Segona B, per exemple, els jugadors arriben al seu màxim nivell gràcies a la gran exigència de la pròpia lliga i dels equips que la conformen, des d'equips filials amb una idea semblant de joc a equips més resultadistes amb jugadors experimentats. Ampliant aquest concepte, per l'estructura actual de les lligues espanyoles, és molt difícil trobar partits entre filials. Depenent de la divisió on es troben, només es conceben partits de filials per zones geogràfiques, per la qual cosa es perd la gran oportunitat de veure partits molt interessants.
És important preguntar-se: Quina demanda podria tenir un “Mini Clàssic”? I un derbi sevillà? I un derbi madrileny?
Una lliga de filials com a tal és una opció atractiva per a l'espectador, però alhora és incompatible amb els interessos de formació dels clubs. Actualment no hi ha cap manera eficaç de determinar quin és el millor club filial d'Espanya, quan l'experiència demostra que és un orgull per als clubs ser formadors del millor talent.
Hi ha una oportunitat no explotada perquè, en definitiva, són jugadors professionals, de grandíssim talent i amb una clara projecció per ser referències del futbol nacional i internacional. Des de l'exterior es percep el futbol espanyol com el “Silicon Valley” del futbol, és a dir el nucli més important de talent tant formatiu com professional, i en aquest sentit hi ha una gran oportunitat per esprémer al màxim aquest recurs en un sector desaprofitat. És important esmentar que el futbol francès és el que aconsegueix treure més talents a l'elit professional. Com pot ser que una de les lligues menys competitives d'Europa, amb poca mediatització i amb un entorn poc favorable, tingui l'honor de dir que és el màxim exportador de talent pel món? Pel que ha estat exposat anteriorment, proposem MAJOR FILIAL CUP (d'ara endavant, MFC) una competició entre els filials dels clubs que competeixen a LaLiga espanyola, que encaixa perfectament amb els interessos dels clubs com dels espectadors. Amb aquesta competició els equips no deixarien de competir en l'estructura de lligues espanyoles, ja que el format proposat d'una primera classificació virtual i posteriors rondes eliminatòries – el qual es desenvoluparà al capítol 5.1 del present treball – no afectaria el desenvolupament normal de les competicions existents.
Amb aquest format, els clubs tindrien l'oportunitat d'enfrontar-se els uns als altres, amb l'objectiu d'oferir als aficionats del futbol espanyols i fins i tot internacionals partits atractius que l'organització actual de les competicions no permet. D'aquesta manera, els clubs aconseguirien mediatitzar les plantilles dels seus equips filials i, en conseqüència, podrien monetitzar l'espectacle que oferiria aquesta competició. Evidentment, nosaltres, com a organitzadors, també obtindríem part dels beneficis econòmics d'aquesta competició – d'acord amb allò que s'explicarà al capítol 8 del treball.
|
|
