|
Autor/a
Sánchez Conde, Cristina
|
Abstract
En la recerca de noves dianes terapèutiques per combatre les infeccions bacterianes, cal entendre els seus patrons i mecanismes infecciosos. Els bacteris patògens modifiquen l’estructura de la seva xarxa de peptidoglicans per evitar el seu reconeixement pels enzims i receptors hostes implicats en la immunitat innata. Una de les modificacions més freqüent és la deacetilació de N-acetilglucosamina (GlcNAc) i / o àcid N-acetilmuràmic (MurNAc) de l’esquelet del peptidoglicà.
Les deacetilases de peptidoglicà es classifiquen segons la seva especificitat de substrat, però actualment, no hi ha cap signatura de seqüència que distingeixi cada grup: les GlcNAc deacetilases, les deacetilases canòniques de MurNAc i les MurNAc deacetilases similars a la BsPdaC (recentment proposades pel Laboratori de bioquímica de l’IQS). Pocs dels enzims classificats, però, s’han caracteritzat bioquímicament, de manera que, per comprendre bé la seva estructura i funció, és necessari estudiar altres possibles deacetilases amb un assaig basat en motius de peptidoglicà definits.
Per obtenir els fragments de peptidoglicà com a substrats específics de cada grup de deacetilases, el peptidoglicà ha estat modificat per dues autolisines, expressades de manera recombinant i purificades: CwlH i CwlE. Tot i que l’activitat de les autolisines no s’ha pogut determinar directament, els seus productes han estat validats mitjançant un assaig funcional amb deacetilases específiques.
|
|
