|
Autor/a
Milà Bau, Clàudia
|
Abstract
Actualment un dels usos de les nanopartícules és com a possible vehicle de transport per a fàrmacs, en aquest treball s’ha dissenyat un sistema que és sensible a dos valors de pH determinats amb l’objectiu de transportar un fàrmac i alliberar-lo de forma controlada i selectiva en un determinat lloc.
Per dissenyar aquest sistema s’ha sintetitzat tert-butil 22-(9H-fluoren-9-il)-4,20-dioxo-7,10,13,16,21-pentaoxa-2,3,19-triazadocosan-1-oat que és el PEG connector unit a la nanopartícula mesoporosa de sílice i que és sensible a pH= 4,5 i 6,8, és a dir, que en aquests dos diferents valors de pH el sistema es pot fracturar.
A més a més també s’ha sintetitzat una maleimida èster que servirà per unir la proteïna BSA al connector. Aquesta proteïna juntament amb el connector, la maleimida i la nanopartícula formarà una corona proteica, on serà una espècie de “embolcall” que canviarà la identitat biològica del sistema. Menys del 5% de les nanopartícules són no fagocitades pel sistema immunitari del cos humà i per això mateix s’uneix en el sistema la proteïna BSA, gràcies al seu comportament de proteïna disopsonina pot fer que el sistema no sigui detectat i eliminat com un cos estrany pel sistema immunitari.
Aquest sistema, a l’arribar a zones properes a cèl·lules és sensible a pH 4,5 i 6,8. Al voltant de les cèl·lules el pH és entre 6 i 7 i l’enllaç entre el connector i la maleimida es trenca a pH= 6,8 i el sistema pot entrar a l’interior de la cèl·lula. Un cop dintre la cèl·lula, en l’endosoma degut al pH=4,5 l’enllaç entre el connector i la nanopartícula es trenca i s’allibera el fàrmac.
|
|
