|
Autor/a
Soliva Dueso, Lluc
|
Abstract
Les malalties autoimmunes són, en els països desenvolupats, unes de les més freqüents. Detectar-les i diagnosticar-les precoçment és clau per a millorar la qualitat de vida dels pacients. Aquestes malalties es divideixen en dos grups: sistèmiques i organo-específiques. D’entre els diferents criteris establerts pel diagnòstic de les malalties sistèmiques, un dels més rellevants és la detecció d’anticossos antinuclears (Anti-Nuclear Antibody, ANA) en el sèrum de la sang dels pacients, i la tècnica per excel·lència o Golden Standard per a detectar-los és l’assaig d’immunofluorescència indirecta (Immuno Fluorescence Assay, IFA) en cèl·lules HEp-2. Els patrons de fluorescència que es produeixen durant la unió dels ANA a les cèl·lules HEp-2 es poden relacionar amb diferents malalties autoimmunes. Aquesta tècnica també serveix per a semi-quantificar l’afecció de les malalties per mitjà de dilucions seriades (titulacions) a raó 1:2 que acostumen a anar d’1/80 fins a 1/2650.
Fins ara, els IFA i les seves titulacions es realitzaven mitjançant rutines manuals, però per tal d’agilitzar el flux de treball dels laboratoris d’autoimmunitat s’ha començat a automatitzar el procés. Per aquest motiu, BioSystems S.A. ha desenvolupat un processador de mostres d’IFA automàtic: l’iPRO. L’objectiu d’aquest treball és augmentar la capacitat de processat de l’iPRO mantenint la qualitat de lectura de les mostres. Actualment, fent-lo servir a la seva màxima capacitat de pacients (65 mostres amb dues titulacions ─1/80 i 1/160─ en un total d’onze portaobjectes de 12 pouets) el temps de la rutina validada per BioSytems S.A. en certes condicions és de 3h i 11min. Per a definir la qualitat de les mostres s’ha utilitzat un microscopi amb un mòdul de fluorescència que, per mitjà d’un software d’imatges, permet calcular la immunofluorescència normalitzada (IFN(%)) de les mostres.
La metodologia de treball utilitzada per tal de reduir aquest temps, mantenint la qualitat, és la del disseny d’experiments. Per tal d’aplicar el mètode s’han seleccionat vuit variables que repercuteixen en el temps total de processat i són fàcils de controlar, i s’ha estudiat el comportament de la rutina de referència per mitjà de proves d’hipòtesi i tècniques estadístiques. Concretament, s’ha definit la unitat d’investigació, s’ha analitzat el comportament dels pouets de cada dilució, la diferència entre grups de dilucions 1/80 i 1/160 dintre d’un portaobjectes i el comportament entre portaobjectes. També, a fi d’establir el valor d’IFN(%) a mantenir s’han fet tres repeticions genuïnes d’on s’ha extret un valor d’IFN(%) objectiu. Finalment, s’ha aconseguit reduir a 2h i 10min el temps de processat modificant les condicions establertes inicialment en el protocol.
|
|
