|
Autor/a de las Heras Guilarte, Elena |
Abstract Aquesta tesi aprofundeix en l’estudi de nanotransportadors de vehiculització activa com sistemes de distribució de fàrmacs per a teràpia fotodinàmica contra el càncer. Dos tipus de nanovehicles de diferent naturalesa s’han fet servir: nanopartícules de poli-(D,L-làctid-co-glicòlid) (PLGA) i nanopartícules mesoporoses de sílice (MSNPs). La vehiculització de fàrmacs mitjançant sistemes de nanotransport pot superar certes limitacions que experimenta el subministrament de fàrmacs convencional, com per exemple, augmentar la seva selectivitat. En relació a aquest últim aspecte, el major inconvenient que presenta qualsevol teràpia contra el càncer és la dificultat de controlar amb precisió la localització del fàrmac en el teixit tumoral i no en un de sà. Per millorar això, l’administració de fàrmacs mitjançant nanotransportadors permet la seva vectorització activa a cèl·lules tumorals gràcies a la decoració del nanosistema amb lligands dirigits a reconèixer i unir-se a receptors de la superfície cel·lular sobreexpressats en aquestes cèl·lules. En aquesta tesi, s’han explorat dos tipus de lligands vectoritzats: el pèptid c(RGDfK) i l’anticòs Cetuximab. Primer, s’han desenvolupat nanopartícules de PLGA amb el fotosensibilitzador ZnTriMPyP unit covalentment i decorades amb el pèptid c(RGDfK). S’ha avaluat les seves propietats fisicoquímiques i fotofísiques, així com la seva activitat fototóxica. La unió covalent del compost hidrofílic ZnTriMPyP a la superfície de nanopartícules de PLGA-PEG millora la fototoxicitat i toxicitat a les fosques del nanosistema en comparació amb altres nanotransportadors similars amb el fotosensibilitzador oclòs. La conjugació del pèptid c(RGDfK) millora l’acció fotodinàmica contra cèl·lules tumorals que expressen el receptor de integrina v3; però no evita el dany a cèl·lules sense aquesta integrina. En segon lloc, s’ha explorat el disseny d’immuno-foto-nanotransportadors. Per això s’han sintetitzat MSNPs decorades amb ftalocianina i Cetuximab. S’ha estudiat les seves propietats fisicoquímiques, fotofísiques i fotobiològiques. D’entrada, les nanopartícules s’han preparat amb la ftalocianina ZnPcSMP, però aquesta està fortament agregada i la seva capacitat per produir oxigen singlet es veu disminuïda quan està unida covalentment a MSNPs. D’altre banda, la ftalocianina IRDye700DX manté la seva habilitat per produir oxigen singlet i, per tant, el nanotransportador aconsegueix acció fotodinàmica en cèl·lules. A més, la unió del Cetuximab millora la dispersió de les nanopartícules en aigua, permetent la seva internalització cel·lular segons el grau d’expressió d’EGFR. Per últim, s’han desenvolupat quimio-immuno-foto-nanotransportadors. S’han dissenyat MSNPs decorades amb ftalocianina, Cetuximab i Doxorrubicina per permetre l’alliberament a demanda de l’agent quimioterapèutic provocat per l’oxigen singlet. Aquest nanosistema ha sigut caracteritzant segons les seves propietats fisicoquímiques i fotofísiques i, així mateix, s’ha avaluat la seva fototoxicitat cel·lular. La unió de petites quantitats de Doxorrubicina a la nanopartícula provoca una reducció de la seva capacitat de producció d’oxigen singlet i activitat fotodinàmica. Contràriament, amb majors concentracions de Doxorrubicina, el nanotransportador mostra fototoxicitat eficient i selectiva contra cèl·lules que expressen EGFR, principalment per acció de la Doxorrubicina alliberada mitjançant la ruptura de la seva cadena d’unió per oxigen singlet. |
|
|
Director/a Nonell Marrugat, Santiago |
||
|
Departament IQS SE - Química Analítica i Aplicada |
||
|
Data de defensa 2021-07-07
|
