|
Autor/a
Capdevila Ortego, Alicia
|
Abstract
Fins al moment, les cèl·lules mare embrionàries eren les més prometedores en la medicina regenerativa, gràcies a la seva capacitat de autorenovació indefinida i la seva plasticitat en la generació in vitro d'un nombre il·limitat de diferents tipus de cèl·lules. No obstant això, gràcies a noves tecnologies i tècniques de reprogramació cel·lular, ha entrat en joc l'ús de les cèl·lules mare pluripotents induïdes (IPS). Aquestes cèl·lules permeten el modelatge de malalties i la investigació del desenvolupament d'una malaltia, així com el disseny de teràpies individualitzades i detecció de fàrmacs pel tractament de malalties neurodegeneratives, heretades i moltes altres que avui en dia no tenen cura.
En aquest treball es porta a terme una investigació en la qual es comparen les dues teràpies a través d'articles científics fiables que permeten veure els seus punts forts, les seves debilitats, i les diferències. També es tractaran els riscos associats a l'ús de les cèl·lules IPS en humans i sobretot, el desenvolupament de models de malalties, així com les diferents teràpies desenvolupades per a diferents models de malaltia com la diabetis mellitus o la malaltia de Parkinson.
Les cèl·lules IPS, per tant, són les idíl·liques per a l'estudi i tractament d'aquest tipus de malalties sense tenir les preocupacions ètiques que tenen les cèl·lules mare embrionàries. No obstant això, els recents avenços no eliminen la necessitat d'investigació amb cèl·lules mare embrionàries, ja que encara no està del tot clar si les cèl·lules IPS difereixen molt de les cèl·lules mare embrionàries. Encara es requereix una millor comprensió de les alteracions epigenètiques i l'activitat transcripcional associades a la inducció de pluripotencia i la diferenciació per a la generació eficient de cèl·lules terapèutiques.
|
|
