Study of the antifibrinolytic activity of the 1,2,3-triazole derivatives

Autor/a

Rabadà Soler, Yvette 

Abstract

La fibrinòlisi és un procés fisiològic que permet restaurar la permeabilitat del sistema vascular després d'haver-s’hi produït un dany. La desregulació de sistema fibrinolític, com en la hiperfibrinòlisi, està relacionada amb nombroses condicions potencialment mortals i s'associa a una major mortalitat i morbiditat. Els dos fàrmacs antifibrinolítics presents actualment al mercat són l'àcid tranexàmic (TXA) i l'àcid ε-aminocaproic (EACA). Aquestes dues molècules intercepten la seqüència natural de la fibrinòlisi a l'unir-se reversiblement als punts d'unió de la lisina del plasminogen, desplaçant la unió d'aquest amb la fibrina i, per tant, evitant la seva conversió en plasmina. Malgrat el seu extens ús, el TXA s'associa a convulsions postoperatòries i altres efectes adversos a causa de les altes dosis que requereix. Un projecte en curs sota la tesi doctoral de Bosch-Sanz a IQS ha identificat, a través d'un cribratge d'alt rendiment, una nova família de compostos amb potencial activitat antifibrinolítica. En un procés de hit-to-lead, mitjançant química sintètica es van obtenir diversos compostos, sent el compost hit (5) una combinació de tres grups funcionals: un oxadiazol, un anell triazol i una amina terminal. Aquesta nova família de compostos ha estat estudiada per determinar la seva activitat antifibrinolítica i el mecanisme d'acció. Els derivats de l'1,2,3-triazol han mostrat diferents rangs d'activitat antifibrinolítica. El compost 6 va mostrar l'activitat més alta en plasma i en assaigs de sang, amb una millora de 2.5 vegades respecte al TXA, el gold standard actual. Aquest estudi ha revelat que la presència d'un anell 1,2,3-triazol és clau per aconseguir una alta activitat antifibrinolítica, en combinació amb un 1,2,4-oxadiazol modificat i una piperidina. S'ha demostrat que el mecanisme d'acció d'aquests compostos inhibeix els punts d'unió de la lisina del plasminogen, sense inhibir el centre actiu de la plasmina ni el del t-PA a concentracions terapèutiques, ni produir cap efecte sobre la coagulació.

 

Director/a

Martorell López, Jordi
Balcells Camps, Mercedes

Estudis

IQS SE - Màster en Química Farmacèutica

Data

2021-07-19