|
Autor/a Escala López, Laia |
Abstract L’enginyeria genètica ha permès crear molècules d’unió universal amb una alta especificitat per la seva diana, com els anticossos monoclonals (mAbs), considerades eines indispensables en la investigació, el diagnòstic i la teràpia. El creixement dels mAbs terapèutics és evident, doncs han esdevingut la modalitat de tractament predominant per a una gamma àmplia de malalties durant els darrers 25 anys. Els grans avenços tecnològics han permès el desenvolupament i el descobriment de noves teràpies més eficients i ràpides, donant lloc a un sector molt competitiu. Tot hi això, s’ha d’equilibrar amb la reducció del nombre d’efectes secundaris i el cost econòmic global. En el procés de producció de mAbs, és molt important l’optimització dels processos upstream i downstream per tal de millorar el rendiment i minimitzar els costos. La finalitat d’aquest estudi és comparar el creixement d’un hibridoma murí en dos medis de cultiu CD i SFM per tal d’avaluar l’eficàcia de cada un d’ells. S’analitza la concentració de glucosa i lactat al llarg de la cinètica de creixement per estudiar el metabolisme cel·lular. El medi SFM ha resultat ser òptim pel creixement de l’hibridoma 1-EAE en comparació amb el medi CD. Per últim, la purificació per cromatografia d’afinitat amb proteïna G ha resultat ser un mètode eficaç per quantificar la proteïna d’interès IgG1. Paraules clau: anticossos monoclonals, IgG, hibridoma, cinètica de creixement, medi de cultiu, cromatografia per afinitat, purificació. |
|
|
Director/a Lecina Veciana, Martí |
||
|
Estudis IQS SE - Grau en Farmàcia |
||
|
Data 2020-07-14
|
