|
Autor/a
Conde Mendoza, Santiago
|
Abstract
Els biosensors enzimàtics combinen l'especificitat biològica que tenen els enzims amb la sensibilitat que tenen les tècniques analítiques electroquímiques. En el present treball s'explica l'arquitectura d'aquests biosensors, el seu principi de funcionament, els tipus de interfícies electroquímiques que es poden emprar i les diferents tècniques
d'immobilització enzimàtica que existeixen, amb els avantatges i desavantatges que presenten.
Es considera que l'encapsulament polimèric és la tècnica d'immobilització més convenient, pel fet que afavoreix la conformació activa dels enzims i ajuda a la seva estabilitat.
En el treball s'han explicat les tècniques de reticulat físic, exposant els avantatges i els desavantatges que tenen i posant exemples d'hidrogels formats mitjançant aquestes tècniques. A més, es mostra l'aplicabilitat que poden tenir per a la construcció de biosensors electroquímics, millorant la resistència mecànica del dispositiu.
També s'han estudiat les tècniques d'entrecreuament químic. Aquestes proporcionen una major estabilitat que les físiques, es presenten bibliogràficament les diferents tècniques d'entrecreuament químic que s'empren en l'actualitat, una vegada més exposant avantatges i desavantatges. Es fa especial èmfasi en el polietilenglicol a causa de les seves propietats i al fet que és un polímer àmpliament emprat per al reticulat d'hidrogels. Es busquen també possibles alternatives als mètodes actualment emprats per a millorar en major mesura l'estabilitat dels hidrogels. Finalment es presenta que combinar tots dos tipus d'interaccions, tant físiques com químiques, millora l'estabilitat i les propietats mecàniques dels hidrogels.
|
|
